La batalla dels partits dinamita els consensos sobre el finançament

Justícia fiscal. Convé familiaritzar-se amb el concepte, perquè, després del fons d’anivellament i el quitament del deute, tot fa pensar que es convertirà en el tercer element estrela en el debat del finançament autonòmic. I té moltes possibilitats de ser el que acabe dinamitant els consensos dels últims anys de partits i societat civil entorn de l’exigència d’un nou model que supere el maltractament patit per la Comunitat Valenciana amb els aprovats en 2002 i 2009.

I apunta, més encara, a un paper estel·lar després de l’anunci, ahir, de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que, en el seu debat de l’estat de la regió, va dir que aprovarà més bonificacions en l’Impost de Successions i Donacions i elevarà la rebaixa fiscal per lloguer de vivenda habitual fins als 40 anys.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, no ha concretat els seus plans, però ja va anunciar, dimarts, en una conferència d’inici de curs polític que pensava portar al debat de política general de la setmana que ve noves reduccions d’impostos, que se sumaran a les aprovades en 2023, després de guanyar les eleccions.

El marc ha canviat

En este context, el PSPV creu que el marc amb el qual es va construir la unitat entorn de la reivindicació d’un nou finançament ha canviat i convé introduir nous ingredients. Este element nou és la “justícia fiscal”. Este és el capítol que pretén incorporar al llibre del finançament en 2024 i que amenaça la unitat sobre l’infrafinançament que s’havia aconseguit articular a través de la Plataforma per un Finançament Just, que fins a la data agrupa els principals partits amb entitats representatives de la societat civil (fonamentalment, l’empresariat, amb la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana, CEV, i els sindicats UGT i CCOO).

Eixe és el discurs nou amb el qual acudirà el PSPV de Diana Morant a la pròxima reunió d’esta entitat, impulsora de les dos principals manifestacions pel finançament celebrades en 2017 i 2021.

Per a la ministra de Ciència i Universitats, hui no es pot parlar de nou sistema de finançament sense ficar en el sac la “justícia fiscal”. “No pot ser rebre més per a reduir impostos als que més tenen”. És el missatge que també va llançar Pedro Sánchez (això dels Lamborghini està en eixa òrbita) en la seua compareixença d’inici de curs polític i el que arreplega i aplica el PSPV.

L’argument no sorprén el PP. Ja ha sigut manejat en exercicis passats. Però adquirix ara protagonisme principal. Mazón ja es va referir, dimarts, en Nueva Economía Fórum, al fet que l’atacarien per rebaixar impostos i demanar més recursos. En este sentit, el Consell del PP juga amb l’aval de Fedea, el director de la qual, Ángel de la Fuente, ha defés la possibilitat d’estes reduccions en les autonomies pitjor finançades, com la valenciana.

La justícia fiscal tampoc és que siga l’únic motor de divisió política. En l’última setmana han anat prenent cos posicions allunyades sobre el perdó del deute i el fons transitori d’anivellament. El PPCV, que ha fet bandera d’este últim, relega el quitament. El PSPV, que defén la bonança de deslliurar-se de part del llast del passiu, renega de l’anivellament tal com l’interpreta el PP, amb més diners per a totes les autonomies.

Ni Botànic ni Puig

En el fons sobreïx un canvi radical de context al que va donar lloc a la plataforma. El Botànic no governa i Ximo Puig ja no està al capdavant dels socialistes. Com a conseqüència, assenyala l’equip de Morant, el gasto social, que estava per damunt de la mitjana espanyola per a reduir la bretxa amb altres territoris, ara es modera mentres es retalla impostos als rics. En eixe marc, el plantejament de la reforma del finançament ha de ser un altre, asseguren.

La pregunta és si, en este escenari de fort enfrontament polític, es pot sostindre la unitat reivindicativa i la vigència de la Plataforma pel Finançament Just.

Suscríbete para seguir leyendo