Esquerra i nacionalisme

Donats els canvis socials i l’evolució demogràfica, des del punt de vista ideològic, l’esquerra valenciana afronta una disjuntiva complexa. Si l’internacionalisme suposa un dels eixos fonamentals, ara s’ha de conjugar amb la defensa dels interessos propis dins l’actual panorama polític. Aquestes consideracions, amb la necessitat de mantindre els elements culturals autòctons, potser requereix aguditzar la capacitat d’ntegració.

Sent cert que l’agitació i propaganda pot donar les seues rendes, imitar els mètodes bascs i catalans esdevindria un error. Lluny de crear una supremacia, amb la temptació d’eixos mètodes desfasats, ultraconservadors i reaccionaris, la perspectiva en clau valenciana potser hauria de ser mési original, és a dir, d’acord amb els orígens fundacionals del Regne. Quan es parlava de la «via valenciana» o «a la valenciana» va ser un encert; pero, es queda en el títol. Ara convindria no caure de nou en l’apràxia del sucursalisme (central i septentrional) històric per aplicar-la amb intel·ligència, integració i trellat. Llavors, la xenofòbia i el racisme no és a soles questió de l’àmbit internacional ( ergo «maquetos», «charnegos», «provincianos»...). Com va dir Noam Chomsky sobre el nacionalisme «l’ únic nacionalisme raonable als nostres dies és aquell que descansa en una cultura pròpia que assumeix i fa dialogar amb la resta de cultures del món».