Una finestra als centres: 'Aula' complix 25 anys

Un quart de segle d’educació dona per a molt. En concret, a Levante-EMV dona per a 901 números del suplement escolar 'Aula', que este 2023-24 complix exactament això, 25 anys, sent la publicació setmanal educativa més longeva i de referència a la Comunitat Valenciana.

Al llarg de tots estos cursos, la publicació ha suposat una finestra oberta a les aules dels centres públics, privats i concertats en els quals, actualment, estudien més de 800.000 alumnes de totes les edats i nivells.

Una tasca tan engrescadora com complexa, la de reflectir com es viu cada dia a l’ensenyament valencià: des dels més menuts de primer cicle d’Infantil, fins als estudis postobligatoris de Batxillerat i Formació Professional, sense oblidar l’Educació Especial, la Primària i la Secundària.

Noves seccions

Ara, el suplement es renova amb seccions que s’incorporaran a les milers de planes que ja guarda l’hemeroteca. A banda dels projectes dels centres escolars, notícies educatives i les col·laboracions habituals, també s’incorpora una nova agenda, una plana d’històries educatives «En primera persona» i un test sobre què recorden personalitats de tots els àmbits del seu pas per l’escola, entre altres.

Al primer 'Aula', publicat el 16 de setembre de 1998, es parlava del repte econòmic que per a les families suposava la tornada al «col·le» —com hui dia—, comptava amb un espai de la participació i també amb una secció d’ecologia, una aposta innovadora fa ara més de dos dècades. Altres elements que apareixien eren un encreuat —elaborat per Josep L. Pitarch, col·laborador d’este diari—, i una tira còmica.

Fa 25 anys ja estava donant classe Mariló Alcaide, mestra de Primària a les Escoles San José de València, centre que va ajudar a impulsar el seu pare i en el qual ella va estudiar; a més, la seua mare col·laborava com a voluntària. Després de passar per un altre col·legi, va arribar a les escoles professionals, quan encara hi havia un «ensenyament molt tradicional».

Este curs, com 'Aula', celebra 25 anys en la docència. «Els ordinadors i altres tecnologies no existien, hi havia màquines d’escriure», afirma. També recorda que a classe «tot era més estricte, amb més disciplina».

Ara, «ha canviat moltíssim», reconeix. «Hem llevat la majoria de llibres de text i treballem distintes àrees per projectes, amb una metodologia diferent i un ensenyament multidisciplinari, en què l’alumne ha d’investigar; partix tot de la motivació», apunta la docent del centre concertat. «Hi ha més diàleg, més participació i més cooperació a l’aula», resumix.

Enfront de un alumnat més «inquiet, nerviós i necessitat d’estímuls constants», al professorat ja no només li basta l’experiència, sinó que han d’aprendre «cada any coses noves i preparar cada classe com si fora un professor nou». En opinió de Mariló Alcaide —que de menuda veia a son pare corregir exàmens a casa i porta, literalment, mitja vida fent classe—, farà falta esperar uns anys per a vore si tots estos canvis educatius donen bons resultats.

"Connectar i empatitzar"

També a les aules està Ferran Antequera, però en el seu cas no fa 25 anys com a docent, sinó que en té 25. Este jove professor de Valencià a Secundària i Batxillerat està en interinitat i a l’espera de cobrir una vacant prompte. En la seua experiència, ja suma classes a un centre CAES i d’alta complexitat a Catalunya -on s’inicien molts docents valencians- i també a una escola d’adults i un concertat valencià, entre altres.

Reconeix que la vocació li dona «alegries i desencisos» i el més important, per a ell, en estos temps, és «connectar i empatitzar amb l’alumnat». «Sona molt a tòpic, però és essencial», afirma. «Un professor ha de comprendre l’alumnat, el grup i les seues dinàmiques, tot i que no tenim ni recursos ni temps», apunta.

Com Mariló Alcaide, afirma que les ganes d’ensenyar li venen de família: els pares, la germana, el tio… per això, a casa, els debats familiars sobre els canvis educatius es repetixen cada dia. En este impàs que sembla que està l’educació, Antequera és partidari de «buscar un punt mitjà entre el millor de la forma d’ensenyar tradicional i les noves metodologies».

«La nostra és una professió que ha d’anar adaptant-se als canvis socials. Hi ha un factor generacional, que ha passat sempre i pel qual els professors més majors veuen que estan lluny de les noves generacions, els tenen com a malfaeners o que treballen mal, però és una sensació, el que passa és que els xiquets de hui tenen una intel·ligència i una forma de pensar diferent dels del 80 i 90; hi ha hagut un bot generacional molt gran», defensa.

En resum, el jove docent pensa que «les formes tradicionals poden complementar les noves tecnologies», però «tots estem d’acord en què el més important és transmetre valors i que siguen bones persones, despertes i mitjanament crítiques», defensa.

Educació Física i dibuixos

Amb 25 anys va començar també a donar classe Ciro Ballester, mestre de Primària al CEIP 8 de Març de València que ja suma més de 30 anys de docència. Ballester va ser un dels protagonistes del primer número d’Aula, amb un reportatge sobre innovació a l’assignatura d’Educació Física, i també va ser col·laborador durant més de 15 anys, amb «La tira de Ciro».

El professor explica que a les vinyetes —que aleshores treballava amb l’alumnat del CEIP Blasco Ibáñez— reflectien «crítiques i qüestionaments de la vida escolar, amb humor i des del punt de vista d’un xiquet i una xiqueta, Lúpilo i Laa», una etapa que assegura que va gaudir molt i que este curs torna al suplement.

Junt amb la seua experiència personal, Ballester recorda que la publicació escolar va sorgir en un moment de canvis especialment en Educació Física —amb els Jocs d’Innovació Pedagògica (JIP), l’associacionisme i les jornades d’intercanvi d’experiències del professorat—, dels quals van donar testimoni estes planes, igual que festes escolars com les falles o els carnestoltes en les quals Ciro Ballester també està darrere cada curs, treballant també la part pedagògica i educativa, a més de la festiva.

«Innovar sempre és difícil i trobes obstacles, perquè no hi ha una majoria de professorat que vulga qüestionar l’educació més tradicional, sempre ha sigut una lluita d’uns pocs i hi ha un debat obert», reconeix.

Tanmateix, considera que en estos anys, en educació hi ha hagut «moltes lleis diferents, però molt poc avançat», i l’alumnat continua «amb molts exàmens i deures, sobrecàrrega de treball memorístic o molta tensió competitiva per les notes».

Eixos serien els punts a millorar, segons la seua opinió, però preferix quedar-se amb allò positiu d’este quart de segle: «en coeducació, igualtat, ecologisme, educació en democràcia… hi ha hagut un canvi de mentalitat molt gran, al mateix temps que la societat, i són avanços que 'Aula' també ha difós, a més de moltes altres grans experiències. S’ha de reconèixer també que s’ha avançat molt», conclou el mestre. Per 25 anys més d’educació!