El joc a l'aire lliure: en perill d'extinció?

El 17,4% de les xiquetes i l’11 dels xiquets entre 5 i 14 anys passen el seu temps d’oci de manera «quasi totalment sedentària», advertix l’última estadística del Ministeri de Sanitat. A més, un informe de la Gasol Foundation afegix que els xavals i xavales d’entre 8 i 16 anys es passen quasi cinc hores pegats a la tauleta, el mòbil o qualsevol altre dispositiu digital durant el cap de setmana. Està el joc a l’aire lliure i en la naturalesa en perill d’extinció?

Durant la infància, especialment fins als huit anys, el joc constituïx «una de les formes més importants per a obtindre coneixements i competències essencials», sentencia Unicef.

El joc, com no, té fins al seu dia internacional: el passat 28 de maig. Els xiquets i xiquetes que més juguen «tenen un millor desenvolupament cerebral», subratlla Clara Valls, professora de Psicologia del Desenvolupament de la Universitat Abat Oliba CEU, que recorda que jugar no sols és aprendre sinó també «gaudir», el que no depén tant del material que s’use sinó de l’activitat.

No obstant això, a les ciutats i als pobles hi ha pocs parcs infantils, i els que hi ha tenen sòl de cautxú i quatre estructures fixes i iguals. A les escoles, el normal és que el pati siga de formigó i, com a molt, disposen d’un hort.

En les grans ciutats és freqüent que les escoles infantils (per a bebés de 0 a 3 anys) manquen de pati exterior. Hi ha escolars de Primària que es passen tot el curs sense una sola excursió a un espai verd. L’actual llei educativa (Lomloe) esmenta la paraula sostenibilitat, però de «naturalesa» només parla quan es referix a una assignatura acadèmica.

Davant esta aclaparadora realitat, biòlogues i divulgadores responen que, efectivament, el joc a l’aire lliure i en espais verds està en perill d’extinció. Les expertes recorden que no es tracta d’anar a un paratge boscós, idíl·lic i llunyà. Es tracta, per a començar, que els parcs urbans tinguen arena per a «experimentar i mesclar-la amb aigua» en lloc de l’omnipresent sòl de cautxú, un fet que respon a la necessitat de pares i mares de què els seus fills no s’embruten.

Salut, creativitat i imaginació

Eixir dels espais tancats per a jugar a l’aire lliure millora la salut física de xiquets i xiquetes. «Enfortix els seus músculs i la seua motricitat, absorbixen més vitamina D, i entrenen la vista a distàncies llargues per a lluitar contra l’augment de la miopia», explica l’escriptora i divulgadora Clara Pons-Mesman. Els efectes en la salut mental de jugar en espais exteriors també són evidents: «Afavorix la socialització i la cooperació entre iguals, reduïx els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrés, i s’alliberen endorfines».

«Jugar a l’aire lliure, sense pantalles o sense joguets estructurats que indexen com jugar, estimula la imaginació i la creativitat», afegix la divulgadora, que acaba de publicar "¡Sal a jugar!" (Larousse), on proposa un grapat d’activitats ‘verdes’ des de crear un tipi indi amb sis pals llargs i un llençol, fins a un ganivet de pedra amb una pissarra, una canya i un cordill.

Eixir a la naturalesa

Jugar en la naturalesa no implica acudir a un parc natural i silvestre. Un recinte verd urbà no tan enjardinat o un solar abandonat també poden ser bones opcions per a plantar les llavors de l’educació en la naturalesa. Així ho explica la biòloga i divulgadora Katia Hueso, que, després de convertir-se en mare i veure l’erm de les escoles infantils actuals, va fundar en la serra de Guadarrama el projecte «Saltamartí».

Autora de l’assaig "La naturaleza nos cuida" (Plataforma Actual), Hueso critica que l’oci infantojuvenil actual passa per «activitats enllaunades en espais tancats i amb un toc comercial», ja siga un rocòdrom o un conta-contes. «Eixir a la naturalesa —afegix— suposa un aprenentatge intens tant per la lliure exploració com per la tranquil·litat i al mateix temps estimulació que ens ofereix eixe espai».

Hueso i Pons-Mesman fan una crida a la comunitat educativa i demanen incorporar el món verd real a les aules. «Pot ser una cosa complicada i exigeix flexibilitat, però per què en Primària no es poden impartir algunes classes en l’exterior?», reivindica Hueso.

La divulgadora admet que la sostenibilitat i la cura del medi ambient ha entrat de ple en els currículums per a inculcar als estudiants la urgència de la lluita contra la crisi climàtica, però tot això no va més enllà de les pàgines dels llibres de text. «És difícil protegir i inculcar amor a alguna cosa que no coneixes», conclou.

Dia Mundial de la Infància: Les veus de tota una generació