Dèficit de facultatius

La jubilació de quasi 3.000 metges el lustre que ve agreuja el dèficit actual

Més de 2.000 professionals continuen exercint malgrat haver complit els 65 anys

En eixe mateix període, els hospitals formaran 4.163 metges, encara que sense assegurar la seua permanència en la sanitat valenciana

Quasi 3.000 metges compliran l’edat de jubilació en els pròxims cinc anys

Quasi 3.000 metges compliran l’edat de jubilació en els pròxims cinc anys / JM López

Lluís Pérez

Lluís Pérez

Un total de 2.705 metges compliran 65 anys i, per tant, arribaran a l’edat tradicional de jubilació en el lustre que ve a la Comunitat Valenciana. Així ho arrepleguen les xifres oficials de professionals col·legiats de les tres províncies: a València, en són 1.622, segons l’Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de València (ICOMV); a Alacant, 809, segons l’Il·lustre Col·legi Oficial de Metges d’Alacant (Coma); i a Castelló, 274, segons les xifres del Col·legi Oficial de Metges de Castelló (Comcas). En eixe mateix lustre, prenent les xifres de cada convocatòria MIR, els hospitals valencians formaran 4.163 facultatius, els quals estaran preparats per a exercir la seua professió de manera autònoma i incorporar-se per a revertir el dèficit de professionals, un dels problemes estructurals del sistema sanitari. Només en l’autonomia valenciana hi ha 791 places sense cobrir. Està assegurat, per tant, el reemplaçament generacional?

Risc en la dècada vinent

En principi, les dades donen a entendre que sí, perquè el balanç entre una xifra i una altra oferix un saldo positiu de 1.458 nous metges. No obstant això, l’Estatut marc del personal estatutari dels servicis de salut —establix l’edat de jubilació forçosa als 65 anys— permet als metges en plenes facultats físiques prolongar la seua vida laboral fins als 70 anys; això en la pública, perquè, en la privada, no hi ha un límit marcat. De fet, només a la província de València, hi ha 1.585 majors de 65 anys en actiu segons l’ICOMV; una xifra superior al saldo positiu de MIR formats en els pròxims cinc anys, als quals s’haurien de sumar els professionals dels col·legis d’Alacant i Castelló, que no oferixen xifres específiques al respecte, i els professionals que decidixen fer el salt a la privada i abandonar l’exercici en la sanitat pública —el seu número ha crescut un 12 % en els últims sis anys— o aquells que emigren a altres països.

Per això, el vicepresident de l’ICOMV, Pedro Ibor, assegura que “el relleu generacional està complicat, sobretot, de cara als pròxims deu anys”. El problema s’agreuja en atenció primària i especialitats concretes, com oftalmologia o traumatologia, la demanda de la qual ha crescut a causa de l’evolució de la societat, a l’allargament de l’esperança de vida i el consegüent augment del tractament de malalties cròniques. La llista d’espera per a intervencions oculars, per exemple, suma 15.622 persones amb una demora de 59 dies per a operar-se. 

Resultats a llarg termini

Ibor augura que, després d’esta dècada, “pot ser que hi haja una millora”. La seua predicció coincidix amb la tendència “esperançadora” observada en les xifres del nombre de jubilacions i l’augment de places MIR. En 2025, 708 facultatius compliran els 65 anys, però en 2029 en seran 492, 216 menys. Quant als residents, la convocatòria MIR 2021 va comptar amb 777 places de residents, els quals finalitzaran la seua formació entre 2025 i 2026, depenent si la seua especialitat és de quatre o cinc anys; però, en la pròxima cita, en la de 2025, la sanitat valenciana compta amb 918 places. En cas d’ocupar-les totes, en serien 141 que fa cinc anys. No obstant això, no tots tenen per què quedar-se a treballar en els hospitals valencians, per la qual cosa el saldo podria ser pitjor.

La tendència s’està invertint, però no serà efectiva en el curt termini perquè “es tarda entre 11 i 12 anys a formar un metge”, puntualitza Ibor. Són sis anys de grau universitari, un o dos de preparació de l’examen MIR i, finalment, la residència, la duració de la qual és de quatre o cinc anys depenent de l’especialitat.

Possibles solucions: més places i millor gestió

El dèficit de metges és un problema l’origen del qual es remunta a fa 20 i 30 anys. Així ho apunta el vicepresident de l’ICOMV, Pedro Ibor, que explica que en la dècada dels 2000 “no es van prendre les mesures adequades”, perquè les decisions polítiques i sanitàries no es van ajustar a la piràmide poblacional dels metges; en l’actualitat, més de tres de cada 10 facultatius està entre els 55 i els 70 anys. El llarg termini de la formació dels metges ha fet que les conseqüències de fa dos dècades estiguen tenint ara el seu impacte.

Entre les mesures possibles per a contrarestar este dèficit, Ibor n’assenyala tres principalment. En primer lloc, augmentar les places d’especialització, és a dir, el nombre de llocs MIR en cada convocatòria. “No s’ha de perdre la tendència i, fins i tot, incrementar el seu nombre”, afirma. En segon lloc, aprofitar l’experiència dels facultatius d’entre 65 i 70 anys i “afavorir la seua permanència en el sistema”; però fer-ho reformulant les seues funcions. “Entenc que un cardiòleg no puga continuar operant a partir d’un cert moment perquè es passen moltes hores dempeus —, reconeix—, però poden encarregar-se d’atendre les primeres consultes o el seguiment de les intervencions”. La llista d’espera en la sanitat valenciana és de 95 dies. I, com a tercera mesura, proposa plantejar un canvi en el model de gestió sanitària que permeta una optimització dels recursos. A Espanya, per exemple, hi ha 4,4 facultatius per cada 1.000 habitants; una xifra superior a la d’altres països com el Regne Unit (2,94), França (3,31) i Itàlia (4,05).

Suscríbete para seguir leyendo