El salari baixa en sectors amb falta de mà d’obra com l’hostaleria i la construcció
Els hostalers apunten al major nombre de contractes de menys de 40 hores, amb un sou inferior, com a causa de la baixada
Els constructors assenyalen com a possible motiu la reducció de les jornades per la calor

Un cambrer servint a Castelló, en una imatge d’arxiu / Gabriel Utiel
En matèria d’ocupació, 2024 està sent un any positiu marcat per l’augment de l’afiliació en pràcticament tots els sectors i, al costat d’això, per l’alça dels salaris dels treballadors, la retribució bruta dels quals s’ha elevat en pràcticament qualsevol activitat econòmica que es registra a la Comunitat Valenciana. No obstant això, les últimes dades donades a conéixer esta setmana passada per l’Institut Valencià d’Estadística, mostren que hi ha dos sectors que es troben a contracorrent en este aspecte. I són, precisament, dos activitats en què és comuna la queixa entre els empresaris per la falta de mà d’obra. Són, d’una banda, la construcció, i, d’altra banda –curiosament–, un tipus de negoci que està vivint com una part de la seua clientela, la dels turistes, es troben en un moment rècord com és el cas de l’hostaleria.
La que més baixa
Segons el balanç laboral corresponent al segon trimestre de 2024, el cost que té el salari dels treballadors per als empresaris hostalers –una de les activitats que més ha tirat, en este últim temps, del personal estranger per a pal·liar les vacants que no s’han cobert amb l’empleat nacional– s’ha reduït quasi un 1 % en relació amb l’any passat. Una situació cridanera, a més, tenint en compte que de mitjana este desemborsament s’ha elevat fins a un 4,3 % en el conjunt dels sectors valencians. Això sí, amb casos com el de les immobiliàries o el comerç pujant fins i tot per damunt del 9 %.

Una cambrera porta entrepans a una taula d’una terrassa, en una imatge d’arxiu / Miguel Ángel Montesinos
Respecte al motiu d’este descens, el president de la patronal hostalera valenciana Conhostur, Manuel Espinar, assenyala que no s’ha produït una baixada real dels salaris, sinó que este descens s’explica “perquè s’ha fet sobre una mostra de 2.800 empreses amb unes casuístiques molt distintes entre elles” i, especialment, “perquè s’han firmat molts més contractes de menys de 40 hores en el sector” que l’any previ, la qual cosa fa que la mitjana d’eixos ingressos percebuts per empleat baixe. Tant és així que l’import arreplegat per l’ens estadístic el situa en els 1.239 euros, el cost salarial per treballador més baix entre tots els sectors analitzats.
Malgrat este fet, Espinar remarca que “si es calcula eixe mateix cost salarial a 40 hores, en realitat ha pujat”, i posa com a exemple els increments retributius que s’han donat en els diferents convenis col·lectius del sector en l’últim any, com la pujada del 4 % a Castelló, del 3 % sobre les taules salarials a Alacant i l’alça del 6,8 % acumulat des de 2022 a València.
La construcció
En una situació similar –encara que amb un descens molt menys pronunciat, de només un 0,1 %- està la construcció, el cost mitjà de la qual es queda en els 2.027 euros. Per al màxim dirigent de la Federació Valenciana d’Empresaris de la Construcció (Fevec), Paco Zamora, resulta una dada “estranya”, ja que “la Seguretat Social i tots els impostos continuen sent els mateixos” que en anys anteriors. A més, destaca que, amb l’“escassetat de mà d’obra que hi ha, el que s’està fent és intentar que no se’n vaja o atraure-la amb millors condicions”.

Un empleat en la construcció, en una imatge d’arxiu / Miguel Ángel Montesinos
No obstant això, sobre la possible explicació d’esta situació, el dirigent assenyala que “algunes empreses han pogut reduir la jornada per la calor i ho recuperaran a partir de setembre”. Segons analitza, per eixos dies laborals amb menys nombre d’hores s’haurien abonat també salaris inferiors, la qual cosa, en la seua opinió, explicaria eixe menor cost laboral en el cas del seu sector.
Pujada general
Més enllà de l’aspecte salarial, la realitat és que el cost de mantindre un treballador és un valor a l’alça en tots els sectors valencians. Això sí, amb grans diferències. En el costat de major desemborsament, la mitjana en les activitats financeres se situa rondant els 5.400 euros de cost per treballador –pujant un 4,1 % en l’últim any–, mentres que en una altra activitat com el subministrament d’energia o gas se superen els 5.600 euros. En el costat baix del rànquing estan l’hostaleria i les activitats administratives, que no arriben de mitjana a un cost de 1.800 euros per treballador.
Suscríbete para seguir leyendo
- Las ciudades valencianas se preparan para el tasazo de basura que disparará el recibo de los vecinos
- Imserso 2024-25: Todo lo que debes saber para reservar los viajes este lunes
- Los detalles de la boda de la hija de Camps: invitados, vestido de diseño, y el emblemático lugar del convite
- Hemos dormido en el río con una máscara de oxígeno y un niño de 7 años
- Todas las fotos de la boda de la hija de Francisco Camps
- Preciosa boda de Isabel Camps y Giovanni Bonavera en Les Arts
- Espectacular cogida en la suelta de vacas de Algemesí
- Viajar hoy en los buses de la EMT es gratis con motivo del Día sin Coche