Un xalet amb “àngel” al Vedat de Torrent

Com hem vist a anteriors articles, al Vedat de Torrent trobem un destacat patrimoni arquitectònic entre les seues antigues residències d’estiueig. Respecte de les construïdes en els anys trenta del segle passat, en els diferents vessants estilístics del moment, trobem una destacada mostra d’estil racionalista. Una part important d’aquesta es tracta d’una sèrie de xalets projectats pel destacat arquitecte José Cort Botí (Alcoi, 1895-València, 1961) en l’entorn de la pinnada, dins del que seria denominat com arquitectura mediterrània moderna. L’obra d’aquest tècnic la coneguem gràcies a la tesi doctoral de la professora Marilda Azulay, “La fortuna de los ideales racionalistas en España, 1914-1936. El caso concreto de José Cort Botí (1895-1961)”. Aquestes construccions es caracteritzaven pels seus murs llisos, formes cúbiques i corbes que recorden a l’arquitectura holandesa i centreeuropea de l’època, de les quals es van arribar a promoure almenys set, entre 1933 i 1935. Aquest és el cas del Xalet “Juanín”, al camí del Romeral 7, d’altre exemple recaient al mateix carrer, de dos construccions més a l’avinguda Sant Llorenç, així com de la segona residència del dentista José Font. No obstant això, malgrat la seua vàlua historicoartística, en molts casos no s’ha respectat la seua original i singular configuració arquitectònica.

Dins d’aquest grup, al carrer de la Font de Sant Lluís del Vedat, es trobava també el Xalet Ángela, el nom del qual es disposava en relleu a la seua façana principal. Aquest va ser dissenyat primigèniament per Cort Botí, cap al 1934, per al matrimoni format per Ángeles Nicolau Estors (València, 1885-1972), a qui molt probablement devia la seua denominació l’edificació, i el seu marit Mariano García Ramón (València, 1882-1945). Aquest era un conegut fabricant de mobles que, entre altres, va tindre la seua factoria principal a Patraix i que com a decorador, a més, va establir un estudi al carrer d’Alcalá de Madrid.

Projectes d’interiorisme

Entre els seus descendents destaquen els seus fills amb qui, segons la premsa de l’època, García Ramón va desenrotllar rellevants projectes d’interiorisme del moment com Pasapoga i el Cine Avenida, a Madrid, o el Café Rialto, a València. Aquests eren, Fernando M. García Nicolau (València, 1912-1984), que a més va prendre les regnes del negoci familiar a la mort de son pare amb gran èxit, i Rafael García Nicolau (València, 1914-Madrid, 2007), que des de Madrid va contribuir a la modernització de l’interiorisme a l’estat espanyol a la segona meitat del segle XX. Altres membres d’aquesta nissaga també van continuar aquest camí com va ser el cas d’un dels nets de Mariano García, Paco Jorro (València, 1938), autor del mític Snack-Bar Nebraska a l’avinguda de l’Oest de València, entre altres treballs. De fet, projectes d’aquests professionals o de les seues empreses formen part de l’Arxiu Valencià del Disseny.

Des del punt de vista arquitectònic el Xalet Ángela, de planta baixa, es caracteritzava pel predomini de les seues formes cúbiques sense decoració, excepte en un dels seus extrems que estava arredonit, de manera que formava un conjunt amb la casa d’estiueig de José Font ubicada enfront. A més, quedava singularitzat per les seues cobertes planes, les seues portes i finestres de fusta i per la presència d’una porxada davantera que sobreeixia del volum principal en la zona d’accés. D’altra banda, sobre el garatge es disposava un terrat amb barana de tub al costat d’un pati tancat, de forma que la part destinada únicament a habitatge, tenia una planta amb forma de ela.

Malauradament, aquest històric xalet amb el pas del temps va quedar en desús i, finalment, va canviar de mans, de manera que va perdre la seua interessant aparença original definitivament després d’una reforma i ampliació duta a terme a partir de l’any 2002, perquè no estava protegit. Un patrimoni que no hauria d’haver-se perdut, sinó preservat, restaurat i difós.